Jump to content

Draa River

From Wikipedia
Draa River
river
Origin of the watercourseHigh Atlas Edit
Mouth of the watercourseAtlantic Ocean Edit
Lake for watercourse topEl Mansour Ad Dahbi Reservoir Edit
Drainage basinDraa Bassin Edit
CountryMorocco Edit
Coordinate location30°54′44″N 6°45′35″W, 28°40′54″N 11°7′13″W Edit
Heritage designationRamsar site Edit

De Draa (Arabic: وادي درعة, romanized: wādī dar'a; dem sanso spell Dra anaa Drâa, insyd older sources mostly Darha anaa Dara) be Morocco ein longest river, at 1,100 kilometres (680 mi). E be formed by de confluence of de Dadès River den Imini River. E dey flow from de High Atlas mountains, initially south-eastward to Tagounite, den from Tagounite mostly westwards to ein mouth insyd de Atlantic Ocean somewat north of Tan-Tan. Insyd 1971, na dem construct de (El) Mansour Eddahabi dam to service de regional capital of Ouarzazate den to regulate de flow of de Draa. Chaw of de year de part of de Draa after Tagounite falls dey dry.

Insyd de first half of de 20th century, de lowest course of de Draa mark de boundary between de French protectorate of Morocco den de area under Spanish rule.

De valley dey contain de Fezouata formations, wich be Burgess shale-type deposits wey dey date to de Lower Ordovician, dey fill an important preservational window between de common Cambrian lagerstätten den de Late Ordovician Soom shale.[1] Na insyd de fossilized fauna be numerous organisms dem previously think dem die out after de mid-Cambrian.[2]

Language

[edit | edit source]

Dem dey speak two languages insyd de area: a local variety of Colloquial Arabic wich be closely related to Hassaniya, den Shilha anaa Tashelhiyt, a Berber language.

Oases

[edit | edit source]

De Upper Draa River valley, about 200 kilometres (120 mi) long, dey consist of six stretches of oases/palm groves from north to south:

  • De Mezguita oasis, plus de Agdz den Auriz den south of am de Tamsikht dam
  • De oasis of Tinzouline, plus Ouled Lagraier, Tinzouline, Ouled Yaoub den a dam south of it
  • De Ternata oasis plus Zagora
  • De Fezouata oasis plus Tamegroute den south of am de Azagha dam
  • De Ktaoua oasis (English Ktawa) plus Tagounite, Blida, Tiraf den de Bounou dam south of am
  • De oasis of Mhamid el Ghuzlan plus Mhamid el Ghuzlan

Ksour

[edit | edit source]

insyd de Mezguita

[edit | edit source]
  • Ait Abdalah
  • Ait Hammou Ou Said*
  • Ait Lahcen
  • Ait Ouahi
  • El Hart
  • Irherrhar
  • Tamkasselt
  • Tiguit
  • Zaouit Boulhassane
  • Asselim
  • Rbat
  • Tarmast
  • Zaouit n Griourirane
  • Aboussas
  • Ait Ali
  • Ait El Caid El Mir
  • Aouriz
  • Asselim Izdar
  • El Hara
  • Ikherazen
  • Irhrem Azougarth
  • Tafergalt
  • Takatert
  • Talat
  • Talemzit
  • Tamnougalt*
  • Taourirt Caid Ali
  • Zaouit n Sidi Bou Mediane
  • Zaouit n Souk
  • Ait El Kharj Jdid
  • Ait El Kharj Lkdim
  • Aramd
  • El Borj
  • Igamoudene
  • Roudat
  • Tassoukt

insyd Tinzouline

[edit | edit source]
  • Akhellouf
  • Ez Zourgane
  • Bounana
  • Ed Dwairat
  • Oulad El Megddam
  • Oulad Moussa
  • Timasla
  • Zaouit Timaslas
  • Ighrem Tansikht
  • Zaouit Ikhf n Ouzrou

insyd Ternata

[edit | edit source]
  • Beni Khlil*
  • Mansouria
  • Tiguit Nait Boulman
  • Tissergat*
  • Amezrou

insyd de Fezouata

[edit | edit source]
  • Agni
  • Agrour
  • Ait Aissa ou Brahim
  • Ait Beloualid
  • Ait Bou Lkhlad
  • Arhla ou Drar
  • Asrir Nignaoune
  • Kasbah Il Mechane
  • Izkhnnioun

insyd de Ktaoua/Ktwawa

[edit | edit source]

Dis be de southern stretch of de valley between de Azagha den de Bounou dam near Tagounite. Der be 55 villages, mostly dey consist of ksour (plural of ksar):

  • Centre Tagounite
  • Bani Sbih
  • Zaouia Sidi Salah
  • Nesrate
  • Kser Tiraf
  • Ait Gazzou
  • Bani Hayoune
  • Ouled Amer
  • Knazta
  • Tabourite
  • Bani Mhamed
  • Khassouane
  • Adouafil
  • Zaouia Jdid Zrahna
  • Ait Rbaa
  • Gourguir
  • Kasbat Aamamou
  • Bani Semguine
  • Ksar Hammad Tahr
  • Ouled Youssef Drawa
  • Loughlade
  • Ouled Ali
  • Regba
  • Bani Hnit
  • Zaouia Moulay Chrif Tahtania
  • Blida centre
  • Ksebt Ramla
  • Takchourte
  • Ksar Bani Mhammed
  • Ksar Lakbir
  • Ksar Jdid Zrahna
  • Ksar Jdid Ignaoun
  • Bani Skouken
  • Zte. Sidi Yahya
  • Ait Ali Ignaoun
  • Zaouia Moulay Chrif Foukania
  • Zaouia Koudia
  • Taarchate
  • Ait Boutbratine
  • Zaouia Lansar
  • Zaouia Dakhlania Zhahna
  • Ait Zemrou
  • Ksebat Nani
  • Ksar Aarib
  • Ouled Youssef Ait Isfoul
  • Zaouia Sidi Madani
  • Zaouia Dakhlania
  • Ait Talaarifte
  • Ait Aissa Obrahim
  • Najia
  • Ksar Ait Rardi
  • Ait Boumhamed
  • Ikddarne
  • Tahramet
  • Bnou Khettal

Source : Recensement général du Maroc, 1994 (Recensement général de la population et de l'habitat (RGPH, Haut-Commissariat au Plan du Royaume du Maroc (HCP), septembre 1994)).

References

[edit | edit source]
  1. Van Roy, P.; Orr, P. J.; Botting, J. P.; Muir, L. A.; Vinther, J.; Lefebvre, B.; Hariri, K. E.; Briggs, D. E. G. (2010). "Ordovician faunas of Burgess Shale type". Nature. 465 (7295): 215–8. Bibcode:2010Natur.465..215V. doi:10.1038/nature09038. PMID 20463737. S2CID 4313285. Archived from the original on 2024-02-25. Retrieved 2024-02-24.
  2. Gill, Victoria (13 May 2010). "BBC News - Fossil find resolves ancient extinction mystery". BBC Online. British Broadcasting Corporation. Archived from the original on 2 February 2020. Retrieved 2 September 2015.
[edit | edit source]